Una postura molt curiosa, per dir-ho d'alguna manera, és que la nit electoral resulta que tots els partits, llevat de casos que mereixen un aplaudiment, diuen que ells han guanyat les eleccions.
En aquest punt és bastant més fàcil identificar si un equip ha guanyat o no un partit de basquet, handbol o futbol, que les eleccions.
Segurament tots els partits tenen motius per sentir-se guanyadors:
* PSC Ha sigut el partit més votat a Catalunya.
* CiU Ha pujat significativament a Catalunya i ha sigut el 2n partit.
* PP. Ha guanyat les eleccions a Europa i a Espanya.
* ERC. Pensava que la pèrdua de vots seria més gran i ha assolit un Eurodiputat.
* ICV. Ha assolit el seu Eurodiputat Sr. Raül Romeva.
Des d'aquest bloc en fem una lectura molt diferent, pensem que ningú ha guanyat i potser tots hem perdut. Intentarem explicar-nos.
* Abstenció. Ha sigut la gran guanyadora, i per tant els ciutadans han donat l'esquena a les urnes i als polítics que es presentaven. Només 3,5 de cadascun dels ciutadans que tenia dret a vot, el va exercir a Catalunya. Qui n'és el culpable ? Tot i que la pregunta sembla una mica maniquea, hi ha diverses causes.
- Idea d'Europa. Segurament ni els polítics ha sabut explicar que es decidia en aquestes eleccions, que es podia assolir i que es podia perdre. Tots tenen la seva culpa, el PP plantejant les eleccions com un referendum a ZP, el PSC seguint amb la seva línia de vota'ns a nosaltres perquè sinò venen els altres, CiU plantejant les eleccions com un primer pas per l'assalt a la Generalitat. Per cert el cartell del PSC amb els rostres de Bush, Berlusconi, Aznar, Chirac, acabava de confondre ja que cap d'ells que nosaltres sapiguem ha estat escollit pel Parlament Europeu. Segurament els ciutadans també tenim la nostra responsabilitat.
- Desafecció política. Existeix cada cop una separació més gran entre la classe política i els ciutadans. Els partits ara faran el paripé de que els preocupa i a una altra cosa mentre no els afecti directament. Moltes petites actuacions dels partits són llavors de males herbes que fan que finalment cali en els ciutadans allò, perquè anar a votar si tots són iguals.
- Catalunya. És la Comunitat Autònoma espanyola on hi ha hagut més abstenció. Creiem que les frustracions de l'Estatut i del finançament han tingut una important responsabilitat. Segurament també ho ha tingut la falta d'un lideratge motivador i engrescador que tingui una visió integradora del projecte català dins d'Europa i la seva relació amb Espanya.
* Vots en blanc i nuls. A Catalunya han tingut un nombre molt important que supera la meitat dels vots que ha assolit ICV. És important valorar el que un ciutada decideixi anar a votar, i expressi democràticament la seva total disconformitat amb els partits que es presenten i voti en blanc.
* Vots d'una nova força Verda. A Catalunya ha assolit la sisena posició amb un % de vots proper al 1%. Creiem sincerament que ja ningú es creu a ICV la seva component verda. Desafortunadament al nostre sector tenim experiència en la vessant verda d'ICV i l'experiència, fins ara, és absolutament negativa. El plantejament de la destrucció del bosc, la desaparició dels horts i dels jardins particulars no diu molt de la seva V, Verds.
* Molt desconeixement dels candidats. Per exemple, que havia fet la María Badia ó l'Oriol Junqueras abans de presentar-se. Segurament moltes coses però bastant desconegudes pel nostre poble.
Aquest és un primer anàlisi, sense entrar en com afecten aquestes eleccions a cadascun dels partits, que farem en un proper post.
En aquest punt és bastant més fàcil identificar si un equip ha guanyat o no un partit de basquet, handbol o futbol, que les eleccions.
Segurament tots els partits tenen motius per sentir-se guanyadors:
* PSC Ha sigut el partit més votat a Catalunya.
* CiU Ha pujat significativament a Catalunya i ha sigut el 2n partit.
* PP. Ha guanyat les eleccions a Europa i a Espanya.
* ERC. Pensava que la pèrdua de vots seria més gran i ha assolit un Eurodiputat.
* ICV. Ha assolit el seu Eurodiputat Sr. Raül Romeva.
Des d'aquest bloc en fem una lectura molt diferent, pensem que ningú ha guanyat i potser tots hem perdut. Intentarem explicar-nos.
* Abstenció. Ha sigut la gran guanyadora, i per tant els ciutadans han donat l'esquena a les urnes i als polítics que es presentaven. Només 3,5 de cadascun dels ciutadans que tenia dret a vot, el va exercir a Catalunya. Qui n'és el culpable ? Tot i que la pregunta sembla una mica maniquea, hi ha diverses causes.
- Idea d'Europa. Segurament ni els polítics ha sabut explicar que es decidia en aquestes eleccions, que es podia assolir i que es podia perdre. Tots tenen la seva culpa, el PP plantejant les eleccions com un referendum a ZP, el PSC seguint amb la seva línia de vota'ns a nosaltres perquè sinò venen els altres, CiU plantejant les eleccions com un primer pas per l'assalt a la Generalitat. Per cert el cartell del PSC amb els rostres de Bush, Berlusconi, Aznar, Chirac, acabava de confondre ja que cap d'ells que nosaltres sapiguem ha estat escollit pel Parlament Europeu. Segurament els ciutadans també tenim la nostra responsabilitat.
- Desafecció política. Existeix cada cop una separació més gran entre la classe política i els ciutadans. Els partits ara faran el paripé de que els preocupa i a una altra cosa mentre no els afecti directament. Moltes petites actuacions dels partits són llavors de males herbes que fan que finalment cali en els ciutadans allò, perquè anar a votar si tots són iguals.
- Catalunya. És la Comunitat Autònoma espanyola on hi ha hagut més abstenció. Creiem que les frustracions de l'Estatut i del finançament han tingut una important responsabilitat. Segurament també ho ha tingut la falta d'un lideratge motivador i engrescador que tingui una visió integradora del projecte català dins d'Europa i la seva relació amb Espanya.
* Vots en blanc i nuls. A Catalunya han tingut un nombre molt important que supera la meitat dels vots que ha assolit ICV. És important valorar el que un ciutada decideixi anar a votar, i expressi democràticament la seva total disconformitat amb els partits que es presenten i voti en blanc.
* Vots d'una nova força Verda. A Catalunya ha assolit la sisena posició amb un % de vots proper al 1%. Creiem sincerament que ja ningú es creu a ICV la seva component verda. Desafortunadament al nostre sector tenim experiència en la vessant verda d'ICV i l'experiència, fins ara, és absolutament negativa. El plantejament de la destrucció del bosc, la desaparició dels horts i dels jardins particulars no diu molt de la seva V, Verds.
* Molt desconeixement dels candidats. Per exemple, que havia fet la María Badia ó l'Oriol Junqueras abans de presentar-se. Segurament moltes coses però bastant desconegudes pel nostre poble.
Aquest és un primer anàlisi, sense entrar en com afecten aquestes eleccions a cadascun dels partits, que farem en un proper post.
Entrades
.bmp)
.bmp)
.bmp)
2 comentaris:
Sé que a aquestes alçades, demanar més paciència és com demanar la lluna, però no m'ho puc callar.
ICV aposta per mantenir el "bosc" de can Gallart, que els horts no es perdin ni deixin d'estar en mans d'aquells que els treballen. La modificació del PGM és molt complicada, però a l'hora necessària. La dificultat de governar en minoria i d'assolir acords polítics fa que encara costi més mantenir una comunicació decent administració/ciutadans.
No sé si em creureu o no, però creieu-me, s'està modificant a consciència el plantejament inicial. S'estan tenint en compte totes i cadascuna de les al·legacions, una per una. No conec exactament l'estat actual del pla, però confio en l'equip de govern del districte i en la bona voluntat i disposició per trobar solucions que no només resolguin els evidents problemes urbanístics del sector, però sobretot satisfacin àmpliament les aspiracions dels veïns.
Sé que és més fàcil dir-ho que no pas fer-ho, però tingueu paciència, si us plau.
Marc,
Estem cansats de paraules i volem fets. Aquest malson ja dura massa.
Pots llegir la carta oberta als polítics publicada posteriorment a aquests artícle.
Penso que no coneixes gaire el nostre sector, perquè aleshores no parlaries d'evidents problemes urbanístics. A la Masia de la Ca l'Eudald, al Bosc, al carrer Aiguafreda, Llobregós o al Passatge Marí, no n'hi ha cap de problema urbanístic. No et negaré que n'hi han a altres zones del Carmel, però Horta, per a bé o per a mal, no és el Carmel.
Gràcies,
Publica un comentari a l'entrada