Catalunya, corrupció, urbanisme i partits polítics

Darrerament estem absolutament sorpresos per les quantitats robades pel senyor Felix Millet. Creiem que a partir d’ara cal retirar-li aquesta consideració de “senyor”. En aquest cas podem parlar sense esmentar la presumpció d’innocència, ja que hi ha una carta de confessió. És simptomàtic les connexions que van sortint amb els partits polítics i més concretament amb les fundacions vinculades a determinats partits. També els polítics que compartien amb ell els Consells de govern de les diferents entitats i que sembla que no sabien absolutament res del que passava al Palau.

Ahir vam quedar bocadats amb l’operació ordenada pel Jutge Sr. Baltasar Garzón contra la corrupció i el blanqueig de capitals en la qual van estar detinguts, entre d’altres, l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, senyor Bartomeu Muñoz, del PSC, i els il.lustres membres de Convergència i Unió, Lluis Prenafeta i Macià Alavedra. En aquest cas cal parlar de la presumpció d’innocència.

Des d’aquí no volem posar a tots els polítics dins del mateix sac, perquè és evident, que n’hi ha que són persones ètiques i que estan en la política per millorar la societat, però n’hi ha d’altres que creuen que la política és una manera de fer ells calers, sense tenir en compte els interessos generals.

En empreses privades, que també mouen molts diners, no són habituals aquests casos. Això és degut al major control que existeix i a que els professionals que hi treballen tenen una consciència clar dels seus deures.

Altre aspecte, és que la corrupció moltes vegades està lligada a les operacions urbanístiques, i que moltes suposades millores, no són més que excuses per a repartir els diners públics entre els membres de la banda. Avui alguns mitjans de comunicació parlaven de les plataformes veïnals de Santa Coloma que estaven en contra de les decisions del seu Ajuntament, i que fins ahir ningú els hi feia cas.

Als partits cal demanar-los una extremada rigidesa contra les conductes impròpies dels seus dirigents i també dels seus afiliats. Lleis que deixin ben clares les responsabilitat de cadascú. Col.laboració perquè els lladres tornin tot el que han robat. Dures penes per desincentivar aquestes actuacions. Transparència en totes les decisions dels partits i de les Institucions que ells governen. De totes formes potser caldrà una profonda regeneració dels partits, i una llei de partits que clarifiqui el finançament dels mateixos.